Biografia i obra d’Strauss I

Johann Baptist Strauss I (1804 - 1849), va ser un compositor austríac nascut a Viena, conegut particularment pels seus valsos. Va ser el fundador (sense que fos la seua intenció) d'una dinastia musical amb els seus fills Johann Strauss II (fill), Josef Strauss i Eduard Strauss.

La seua obra més famosa va ser precisament la Marxa Radetzky, una composició orquestral escrita l'any 1848. Va ser composta en honor al Mariscal de Camp austríac Comte Joseph Wenzel Radetzky, que en una sèrie de victòries, va salvar el poder militar d'Àustria al nord de Itàlia durant la revolució de 1848-49. Amb tot allò, actualment la Marxa Radetzky sol interpretar-se per concloure els concerts d'any nou.

La seva mare va morir quan ell tenia 7 anys. Amb 12 anys, el seu pare es va ofegar al riu Danubi.

Es va iniciar tocant en petites orquestres als quinze anys. L'any 1824 va ser segon director de l'orquestra que dirigia el compositor austríac Joseph Lanner.

En 1825 funda la seua pròpia orquestra amb la qual realitza gires per diferents països europeus divulgant la nova forma del vals. Va compondre nombrosos valsos, polques i marxes.

L’evolució del Musicograma

El Musicograma és un concepte creat pel pedagog Jos Wuytack per tal  d’ensenyar a escoltar música clàssica a nens i joves sense coneixements musicals. És un dels mitjans per treballar les audicions de forma activa que més s'ha expandit en els últims temps.

Wuytack va desenvolupar un mètode d'audició activa sobre la idea que l'alumne pot no ser capaç de llegir una partitura, sobretot si és d'orquestra, però pot comprendre perfectament la seua estructura, els instruments que van sonant, etc.

Es tracta d'apropar la música a tot tipus d'alumnes i que tots participen, gaudeixen i arriben a comprendre-la.

Els musicogrames i els nous formats

Una nova idea sorgida arran de l'ús de les TIC dins l'aula, és la de tenir en compte la inclusió de material audiovisual dins de les estratègies per ensenyar a escoltar, ja que a través d'imatges és més fàcil comprendre l'audició i participar en ella amb nous formats i possibilitats de visualització i interactivitat.

Abans era habitual trobar un musicograma dibuixat en un paper o cartolina, però ara abunden els musicogrames en vídeo, animacions flash, power-points penjats a la xarxa, etc. Per tot això, el principal objectiu dels musicogrames amb l'ús de les TIC és la contribució a renovar notablement el seu aspecte i facilitar-ne la difusió.

El musicograma ha evolucionat enormement amb el pas del temps arribant a originar un altre recurs didàctic conegut com musicomovigrama.

A continuació us vaig a mostrar diversos exemples de musicogrames de la Marxa Radetzky per utilitzar-ne en la nostra temàtica PLE.

Musicograma Clàssic de la Marxa Radetzky en què heu de marcar el pols sobre cada quadre o dibuix coincidint amb el tempo de l'audició:

Musicomovigrama de la Marxa Radetzky en què simplement heu d'observar com transcorren les imatges establint relacions entre imatge i àudio:

La Marxa Radetzky a RTVE

Gustavo Dudamel entusiasma al Concert de Cap d’any 2017 de la Filharmònica de Viena

    Actualment, la Marxa Radetzky té gran popularitat perquè és la peça amb la qual acaba el famós Concert de Cap d'any de l'Orquestra Filharmònica de Viena, tots els 1 de gener de cada any, des de 1941.

El concert es transmet en directe per a tot el món, amb una audiència estimada de 1.000 milions de persones. A causa de la gran demanda d'entrades, aquestes s'adjudiquen per sorteig, entre els quals s'anotin. El preu de les entrades arriba als 1.000 Euros per al Concert de Cap d'any pròpiament dit, però hi ha 2 assaigs, el 30 i el 31 de desembre, amb entrades "populars" de fins a 400 Euros.

Gustavo Dudamel

S'interpreta música principalment de la família Strauss, i el concert sempre acaba amb "El Danubi Blau" seguit de la "Marxa Radetzky", amb la particularitat que el Mestre de l'Orquestra, es gira i dirigeix ​​al públic, que acompanya amb palmes.

La Filharmònica de Viena és considerada una de les millors orquestres del món. Finalment, us deixe un vídeo on podreu veure i escoltar una part del Concert de Cap d’any 2017, amb la Marxa Radetzky dirigida per Gustavo Dudamel.

Regles mnemotècniques per aprendre les notes (només en Valencià)

Avui veurem com podem memoritzar les notes del pentagrama, perquè sigui més fàcil llegir-les i ho puguem fer més fluidament. 

Normalment no m'agrada memoritzar les coses sense abans comprendre-les, però en aquest cas és de gran ajuda.

He creat dos paisatges on els seus elements associats a notes ocupen una posició en l'espai amb certa lògica per aconseguir memoritzar la col·locació de notes en el pentagrama.

En primer lloc, tenim el paisatge de la misteriosa casa:

MI  FA  SOL  LA

     En aquest paisatge hi ha una casa a la qual sol visitar un fantasma, també apareix el Sol i després arriba la pluja d’un núvol amb el vent. Podem inventar-nos una història perquè recordin que en espais només van el “FA” de FANTASMA  i  el “LA” de LA PLUJA  ja que es desplacen per l'aire.

Les diferents notes es presentaran començant de baix a dalt, és a dir, en l'ordre MI - FA - SOL- LA.

LA  és LA PLUJA del núvol que vola sobre el 2n espai

SOL és el SOL que ens il·lumina (2a línia del pentagrama)

FA és el FANTASMA que vola sobre l'aire (1r espai)

MI és la MISTERIOSA CASA (1ª línia del pentagrama)

En segon lloc tenim el paisatge de Doraemon a Nadal:

SI  DO'  RE'

Ja som a Nadal i el nostre estimat Doraemon, que sempre està volant per l'espai, ja ha tret de casa la simbomba per celebrar-ho. A la llunyania, s'acosten els Reis Mags d’Orient. Aquesta petita història pot ajudar a col·locar les notes sobre el pentagrama. L'ordre de presentació serà  començant per Doraemon, és a dir, començarem amb DO’- SI –RE’ .

RE’ són els REIS MAGS d’Orient (4a línia, la més llunyana)

DO ' és DORAIMON, el gat còsmic, volant sempre pel espai 3r.

SI ' és la SIMBOMBA que hi ha sota els peus de Doraimon (línia 3a)

       Recordem que l'única nota que vola seria el DO' de Doraimon, i per tant s'escriu sobre espai.

      Aquesta és una idea personal, però en la vostra imaginació segur que podreu trobar altres paisatges que us pugueu ajudar a memoritzar la col·locació de les notes en el pentagrama.

L'aprenentatge de les notes sobre el pentagrama està garantit al llarg de 8 minuts si poseu en pràctica aquesta idea sobre el pentagrama al terrà de l'aula.

INSTRUMENTS NADALENCS

Existeixen alguns instruments especials de percussió que formen part de les melodies nadalenques: la pandereta, la matraca, la simbomba, el morter, l'ampolla d'anís i els cascavells.

           La pandereta està formada per un o dos cèrcols superposats, proveïts de sonalls de llautó i el cèrcol està cobert per un dels seus cants amb pell molt llisa i estirada que pot ser d'ovella o panxa de ruc. Es toca fent relliscar un o més dits per ella, o bé colpejant-la amb ells o amb tota la mà.

           La matraca consta d'un cos o tauler de fusta al qual se li uneixen uns martilletes mòbils, que poden ser de fusta o metall, que són els que s'encarreguen de colpejar el cos de fusta, a més també té un mànec per subjectar-la. El so es produeix en subjectar la matraca pel mànec i fer-la girar. Al soroll continuat de la matraca se li denomina matraqueo.

          La simbomba és un instrument compost per un atuell de fang amb forma de con invertit, obert pels dos costats i que porta, a la boca gran, un pegat de pell travessat per una canya al seu centre. Humitejant la mà i fregant contra la canya es produeix un brunzit greu que és l'origen del seu nom.

     

        El morter, és un recipient de cuina que serveix per picar i triturar en ell espècies, alls o altres ingredients. Va ser usat com a instrument de percussió per acompanyar cants tradicionals com jotes, tonades, fandangos, pastorals i nadales. El so es produeix colpejant a l'interior amb la maça en els laterals i la base.

   L'ampolla d'anís és una botella de vidre transparent amb un relleu romboïdal en el seu exterior. Amb una ampolla buida i fent servir una cullera com baqueta i fregant contra la superfície de vidre es produeix un so agut que acompanya les nadales.

    El cascavell és una petita esfera metàl·lica ahuecada amb una petita obertura, dins de la qual hi ha una altra més de menor grandària. Aquesta esfera té un forat que permet la ressonància. El so que es produeix és agut i és provocat pel xoc entre les dues esferes, l'exterior i la interior.

CLASSIFICACIÓ DE LES VEUS

En cantar es pot notar diverses característiques que afecten als tons de veus, on s'assoleixen distingir des de les veus més agudes fins a les més baixes pel que fa a to.

 Les veus es poden classificar segons qui la produeix i la seua tessitura, de la següent manera:

Veus femenines

   En aquest tipus, les cordes vocals i la laringe de la dona és molt més reduït que la de l'home, per això el to que es genera és superior al de les veus masculines.

Tipus de veus femenines

Soprano

 Aquest tipus de veu es caracteritza per ser la veu més aguda de totes.

 Mezzosoprano

Aquesta veu té una tessitura intermèdia entre la veu contralt i la soprano. Posseeix una tessitura molt més greu. Es distingeix pel seu timbre que és molt apassionat, càlid i planer.

 Contralto

 Aquest tipus de veu és catalogada com la més greu de totes la veus femenines. Posseeix un timbre greu, profund i de vegades pren certa virilitat. És considerada com la veu més baixa de la dona.

 Veus masculines

   Com tenen la laringe molt més àmplia que les veus femenines, s'aconsegueix un so molt més greu.

 Tipus de veus masculines

Tenor

 És reconeguda com la veu més aguda de l'home. Aquest tipus de veu és representada pel protagonista o l'heroi, on la seua tessitura és la més espectacular, ja que aconsegueix el do de pit.

 Baríton

 És la veu que es manté entre el tenor i el baix. La veu sol ser molt sonora, lleugerament greu, densa i molt ampla. És emprada per personatges amb tints heroics o que tinguen una avançada edat.

Baix

 En aquest tipus de veu el to sol ser el més profund o greu de totes les veus masculines. La seua sonoritat i densitat aconsegueix ser inoblidable per  l’escolta.

Veus infantils

    En els nens i les nenes la laringe és molt més curta si la comparem amb la dels homes i dones, per tant reprodueixen un so molt més agut. També se'ls diuen veus blanques.

ELS 3 TENORS

     Els cantants d'òpera Plácido Domingo, Luciano Pavarotti i Josep Carreras, anomenats els 3 tenors, van treballar junts en una gira en la qual van oferir un seguit de concerts entre 1990 i començaments del segle XXI.

  El seu repertori comprenia des d'òperes i obres de Broadway fins a cançons napolitanes i èxits de la música pop.

La gira dels 3 tenors va arribar a Viena a finals del 1999, amb un inoblidable concert nadalenc que va incloure una sèrie de nadales en espanyol. Es va celebrar al desembre de 1999 juntament amb l'orquestra simfònica de Viena. Aquest concert va ser un dels més memorables que han fet.

El programa que van interpretar va incloure:

Luciano Pavarotti

POPURRI
1 – White Christmas 1:24
2 – Let It Snow 4:24
3 – Oh Tannenbaum 6:03
4 – Ay! Para Navidad 8:07
——————————————-

5 – Tu Scendi Dalle Stelle 10:20
6 – Carol of the Drum 13:05

POPURRI
7 – Ave Maria, Dolce Maria 16:54
8 – Wiegenlied 19:54
——————————————–

Plácido Domingo

9 – Jingle Bells 22:13

POPURRI
10 – Children of Christmas 23:20
11 – La Virgen Lava Pañales 23:30
12 – I’ll Be Home for Christmas 27:40
——————————————————-

José Carreras

13 – Adeste Fideles 30:05
14 – Cantique de Noël 33:31
15 – Amazing Grace 37:48
16 – Feliz Navidad 41:35
17 – Silent Night 44:46
18 – Pregaria 50:27

POPURRI
19 – Winter Wonderland 55:27
20 – Wiegenlied 57:33
21 – Sleigh Ride 1:01:57
22 – Susani 1:04:00
—————————————————

23 – Un Nuevo Siglo 1:06:29

POPURRI
24 – Dormi, O Bambino 1:10:45
25 – Happy Christmas/War Is Over 1:14:20