L’evolució del Musicograma

El Musicograma és un concepte creat pel pedagog Jos Wuytack per tal  d’ensenyar a escoltar música clàssica a nens i joves sense coneixements musicals. És un dels mitjans per treballar les audicions de forma activa que més s'ha expandit en els últims temps.

Wuytack va desenvolupar un mètode d'audició activa sobre la idea que l'alumne pot no ser capaç de llegir una partitura, sobretot si és d'orquestra, però pot comprendre perfectament la seua estructura, els instruments que van sonant, etc.

Es tracta d'apropar la música a tot tipus d'alumnes i que tots participen, gaudeixen i arriben a comprendre-la.

Els musicogrames i els nous formats

Una nova idea sorgida arran de l'ús de les TIC dins l'aula, és la de tenir en compte la inclusió de material audiovisual dins de les estratègies per ensenyar a escoltar, ja que a través d'imatges és més fàcil comprendre l'audició i participar en ella amb nous formats i possibilitats de visualització i interactivitat.

Abans era habitual trobar un musicograma dibuixat en un paper o cartolina, però ara abunden els musicogrames en vídeo, animacions flash, power-points penjats a la xarxa, etc. Per tot això, el principal objectiu dels musicogrames amb l'ús de les TIC és la contribució a renovar notablement el seu aspecte i facilitar-ne la difusió.

El musicograma ha evolucionat enormement amb el pas del temps arribant a originar un altre recurs didàctic conegut com musicomovigrama.

A continuació us vaig a mostrar diversos exemples de musicogrames de la Marxa Radetzky per utilitzar-ne en la nostra temàtica PLE.

Musicograma Clàssic de la Marxa Radetzky en què heu de marcar el pols sobre cada quadre o dibuix coincidint amb el tempo de l'audició:

Musicomovigrama de la Marxa Radetzky en què simplement heu d'observar com transcorren les imatges establint relacions entre imatge i àudio: